Si hi ha un nom mític d’entre els grans exploradors, aquest és sens dubte David Livingstone. Aquest escocès decidit i valent, nascut a Blantyre al si d’una família molt humil, va voler ser missioner i va ser ordenat el 1840, viatjant l’any següent cap a Sudàfrica a evangelitzar els nadius i obrir possibles rutes comercials per a l’imperi.

En aquest itinerari, va travessar el Kalahari per Betchuanaland (l’actual Botswana) i posteriorment va obrir una ruta fins a Luanda, a l’Atlàntic. Es va anar orientant cada cop més cap el camp de la geografia, patrocinat per la Royal Geographic Society, que el va premiar en diverses ocasions. Així, alguns dels seus principals assoliments li van reportar un gran reconeixement a la seva època i una fama que l’ha fet passar merescudament a la història.

Va ser el primer home que va travessar Àfrica d’est a oest, va descobrir llacs com els de N'gami, Shirwa, Nyassa, Morero i Bangweolo, i sobretot, va ser el primer home blanc a recórrer tot el llac Tanganyka i a albirar les famoses cataractes Victòria, Mosi-o-Tunya (“el fum que trona”) en la llengua local, una meravella natural sense comparació. No obstant, no va aconseguir un dels grans reptes de l’època: el descobriment de les fonts del Nil.

Les aventures d’aquest gran explorador també inclouen moments difícils: l’atac d’un lleó li va fer perdre la mobilitat del braç esquerre, i una greu malaltia el va fer romandre mesos ancorat en un poblat a la riba del Llac Tanganyka, mentre el món occidental el donava per perdut. Aquí és on va ser trobat per Henry Stanley el 1871, moment que va donar lloc a la famosa frase: "Dr. Livingstone, I presume" (“El dr. Livingstone, suposo”). Després va seguir amb aquest americà emprenedor una exploració molt completa de la zona del Tanganyka, mentre aquest probava de convènce’l de tornar a casa, però Livingstone ja estava molt malalt de disenteria i es va negar a marxar d’Àfrica.

La seva lluita contra el comerç d’esclaus, que en aquella època estava ja en gran discussió, li va reportar un gran reconeixement entre les diverses ètnies africanes. El profund coneixement de les cultures nadiues, les seves llengües i costums també el va portar a ell a respectar-los profundament. L’esclavatge li semblava una pràctica totalment inacceptable i anticristiana i així ho va transmetre amb tota la seva capacitat a l’opinió pública de l’època, a qui va escriure sovint perquè el Govern Britànic pressionés el Soldà de Zanzíbar a aturar aquest tràfic, cosa que no va aconseguir plenament. En aquest aspecte es pot dir que Livingstone va ser un gran benefactor de la humanitat.

El 30 d’abril de 1872, va ser trobat mort a agenollat al costat del seu llit, com si pregués. Els seus assistents van preparar el seu cos i el van portar, en un viatge d’onze mesos i més de mil milles, fins a Zanzíbar, d’on va ser tornat fins Anglaterra i enterrat a l’Abadia de Westminster.