El poble Maasai és una tribu que viu en part al sud de Kenya i principalment al nord de Tanzània. Actualment hi ha uns 377.000 Maasai, però la seva població està declinant depressa. Aquesta desaparició es deu principalment al xoc econòmic i cultural amb els pobles emergents de Kenya i Tanzània, més dedicats al conreu de la terra, que molts cops és incompatible amb el pastoreig típic dels Maasai. Una quarta part dels Maasai s'han convertit al cristianisme, i la resta segueixen la religió tradicional, que venera el bestiar, ja que són un poble ramader, i es desenvolupa al voltant del Déu del Cel, Engai, o més correntment, Enkai. Pels Maasai qualsevol activitat que no estigui orientada a la ramaderia és considerada com una ofensa a Enkai. Els Maasai pensen que cada nou dia aporta un canvi significatiu a les seves vides.

Els Maasai prenen el seu nom del del seu llenguatge: Maa. És un llenguatge africà que no té forma escrita. Tenen quatre graus d'edat: guerrer junior, guerrer senior, adult junior i adult senior. Un dels ritus d'entrada a l'edat adulta perquè els nois es converteixin en guerrers seniors, consisteix en una llarga cerimònia que dura diversos dies i que inclou la circumcisió ritual. Els homes es poden casar un cop arriben al grau d'adult, moment a partir del qual poden tenir els seus propis caps de bestiar. Aquestes etapes duren uns quinze anys. Un cop una persona ha complert quinze anys com a adult senior, pot ser elegida per ser Oloiboni, un líder tribal, endeví, sacerdot i profeta.

Un aspecte dels Maasai que és únic és l'aplicació d'ocre vermell a tot el cos i al seu cabell. Les dones de la tribu porten molts collars al voltant del coll i d'altres als braços. Els Maasai, tant els guerrers com els adults, porten uns grans aros com a arracades que els deformen enormement el lòbul de l'orella.

Els Maasai són nòmades la major part de l'any; segueixen els ramats i les pluges al llarg de l'àrea de Serengheti/Maasai Mara. Els Maasai viuen en bomas, unes petites cabanes fetes de branques, argila i excrements de les vaques. En elles s'hi troben estances per a cuinar i per a dormir. S'agrupen en un cercle anomenat manyatta que a la nit serveix per resguardar-hi els ramats dels depredadors. Les dones són tractades com a iguals dels homes a la cultura Maasai. Elles són les que construeixen les cabanes mentre els homes practiquen el pastoreig.

Els Maasai normalment mengen carn, i la seva beguda inclou la llet i la sang dels seus animals, als quals l'extreuen amb precisos talls a la jugular amb una punta de fletxa. El seu respecte pel menjar és absolut, i per això veneren els ramats dels quals viuen, i que és el símbol de la seva riquesa. En fan servir l'orina per a propòsits medicinals, els excrements per a fer foc i el terra i parets de les cabanes, de l'estómac en fan bosses i contenidors, ornaments amb les banyes, i amb la pell en fan peces de roba, bosses i sandàlies de cuir. L'arma principal que duen els guerrers és una llarga llança de ferro i fusta que antigament servia per al ritus de la cacera del lleó, actualment prohibit pels governs de Kenya i Tanzània. També porten una mena de bastonet d'una fusta molt dura que els serveix per a múltiples usos.

Als voltants de la Vall del Rift hi ha una muntanya que els Maasai anomenen Oldoinyo le Engai (La Muntanya de Déu). És un regal de Déu, i el poble Maasai la venera.

A mitjans del Segle XIX, un gran líder Maasai va predir que un estol d'ocells blancs es dirigia cap a les seves terres. Els ocells, va dir, portarien devastació al poble i la terra Maasai. També va predir que una serp gran i perillosa creuaria la terra fins al mar. El líder estava preveient l'arribada dels primers colons blancs a l'Àfrica, i la serp era la representació d'una visió de la línia de tren de Mombasa. No va ser tan sols una visió, sinó que aviat es va convertir en un malson real.

Des d'aquell temps, l'estil de vida tradicional dels Maasai ha canviat irrevocablement pels canvis que han succeït al seu voltant i fins i tot entre ells. Tots els polítics i governs subseqüents han provocat canvis definitius en l'estil de vida dels Maasai, però malgrat les divisions i diferències que s'han donat, els Maasai han seguit essent un poble orgullós i decidit.

La terra Maasai, que incorpora parts de les actuals Kenya i Tanzània, va ser esquarterada, juntament amb la resta d'Àfrica, i ocupada pels anglesos i els alemanys respectivament. No es va parar gaire atenció als efectes que això tindria en la geografia i la vida tribal existents, i és degut a la salut i la força de la tradició que els Maasai s'han mantingut intactes com a poble reconegut, tant a l'interior com a tot el món.

Al llarg del temps els Maasai s'han mantingut orgullosos i fidels a la seva cultura. Però els Maasai no tenen art ni literatura; ésser un Maasai és la seva cultura. La seva educació consisteix a ensenyar els joves què significa ser un Maasai i com continuar amb la seva única herència per tota la seva vida. Els vells van lluitar aferrissadament per la protecció del seu modus de vida tradicional, i per aquesta raó la major part en roman intacta avui dia.

Afortunadament, també és veritat que moltes altre tribus africanes han portat orgullosament les seves cultures i arrels al voltant del món, i han sembrat el mateix esperit en innumerables comunitats.