La ciutat perduda d’Angkor (la capital) és una de les principals meravelles arquitectòniques d’Àsia. Les seves ruïnes s’estenen per una superfície de més de 200 km2, i s’hi conserven més de 70 edificacions, algunes d’elles en bon estat, però d’altres han estat engolides literalment per la selva, que els ha anat conferint amb els segles una fesomia molt particular. Només resten en peu les edificacions de pedra de tipus religiós, ja que les vivendes i edificis civils, de fusta, han desaparegut per sempre. També se la coneix com “la ciutat perduda a la jungla”.

HISTÒRIA

El seu origen es remunta a l’any 800 de la nostra era, i finalitza amb l’enfonsament de l’imperi khmer de Kambuja a l’any 1440. Jayavarman II va ser qui va restituir el regnat khmer a partir de les cendres del Regne de Chenla, a uns 50 km. al sudest d’Angkor i va regnar des de l’any 800 fins al 850. Va constituir la nova capital a Roluos, a la que va anomenar Hariharalaya. Encara avui es poden visitar les restes d’aquella capital, predecessora d’Angkor, molt a prop d’aquest emplaçament. També va instituir la seva constitució i la religió, una barreja del budisme Mahayana i de les principals confessions hinduïstes, amb l’adoració per Vishnu i Shiva com a eixos d’identitat.

L’estabilitat i fortalesa dels primers reis de Kambuja, descendents de l’antiga família reial de Funan, van contribuir a que s’embarquessin en uns ambiciosos programes de construcció. Yasovarman I, que va regnar amb una tirania ferotge del 889 al 900, va començar a construir la nova capital de Yasodharapura, al lloc on actualment hi ha Angkor. El principal temple va ser el de Bakheng, però també va aixecar el de Lolei al centre del Barai de Roluos. Quan va accedir al tron el seu germà Harshavarman I, va construir el seu temple-muntanya de Baksei Chamkrong, una piràmide de pedra amb una torre simple al capdamunt.

Després de diverses usurpacions del poder per part de reis desconeguts encara ara, que van abandonar la ciutat cap a d’altres indrets, Rajendravarman II va recuperar el tron i va retornar la cort a la ciutat de Yasodharapura, a Angkor, el 944. Aquest rei tolerant va reinstaurar el budisme Mahayana i va continuar l’expansió de l’imperi khmer, tot completant un ambiciós pla de noves edificacions a Angkor. Posteriorment, el regnat de Jayavarman V va estar marcat per la pau, la prosperitat i el desenvolupament cultural. La seva cort estava plena d’intel·lectuals, poetes, sacerdots i filòsofs que discutien sobre els misteris del món, pintaven les seves belleses, escrivien música i cançons, ballaven per al plaer del rei i construïren exquisits temples com el de Banteai Srei.

Jayavarman V, durant els 33 anys del seu regnat, també va construir el temple de Ta Keo, dedicat a Shiva, i va ser el primer dels temples d’Angkor construït íntegrament amb pedra.

Després d’un convuls període de terror i guerra civil, Suryavarman I envaeix Kambudia des de les províncies malaies, reclamant el tron per l’ascendència materna. Finalment, el seu govern es perllongarà gairebé 50 anys, durant els quals expandeix territorialment l’imperi i es construeixen els fonaments de la major part del que es pot veure avui en dia a Angkor. Com a religió de la casa reial va adoptar el culte hindú a Devaraja, i ell mateix es va declarar representant del poder de Shiva. No obstant, es va mantenir la tradició del budisme Mahayana a tot el país.

En les construccions que van impulsar els seus successors, es van construir temples, canalitzacions i el Barai Occidental, molts d’ells a sobre les ruïnes d’antics temples, per la qual cosa es pot parlar del tercer naixement d’Angkor. El temple principal d’aquesta època va ser Baphuon. En canvi, les rivalitats i les amenaces exteriors dels Cham van enfonsar gradualment aquesta dinastia, i alguns dels més bonics temples d’aquesta època van ser destruïts, com Preah Pulilay, del qual només en conservem alguns fragments.

Cap el 1080 puja al poder una nova dinastia des del nord, aprofitant el buit de poder, però la successió de Jayavarman VI, que mai es va arribar a establir plenament a Angkor, crea una nova guerra civil que és aprofitada per Suryavarman II, que reprèn l’expansió de l’imperi Khmer del 1113 al 1150, així com la construcció d’Angkor. D’aquesta època són molts dels temples, amb l’exemple principal d’Angkor Wat, un magnífic temple dedicat a Vishnu. Malgrat tot, en la seva ambició de conquerir tot Annam, va enviar els seus exèrcits a la selva muntanyosa, on ell mateix va morir de febres, deixant un país atemorit i exhaust per les guerres iniciades i les noves disputes successòries.

En aquest període són destruïts gran quantitat de temples i fins i tot la ciutat d’Angkor és saquejada i incendiada pels Cham, amb qui continua la guerra. Finalment, Jayavarman, l’hereu legítim, un fervent budista que deplorava la violència, ha de retornar per assumir el poder i desfer l’amenaça Cham en una gran i memorable batalla. En el seu regnat de 40 anys com a Jayavarman VII, expandeix l’imperi annexionant-se el regne Cham, i arribant fins a la península malaia, la frontera birmana, fins a la capital de Laos, Vientiane, i a les terres d’Annam. Un cop estabilitzat l’imperi, reprèn les construccions d’Angkor, i es construeix Angkor Thom, amb el Baion com a temple central, així com Ta Prohm i Preak Khan, També s’aixequen els temples de Banteai Kdei, Banteai Chmar, Neak Pean i Ta Som, així com Sra Srang, una gran piscina pública, 102 hospitals i 121 hostals per a pelegrins. L’ambiciosa construcció endegada va sobrecarregar d’impostos i d’esforç la població, situació que finalment van aprofitar els Cham per independitzar-se de nou.

Els següents 12 reis de Kambudia, del 1220 al 1400, van aprofitar les bases i l’estil de vida creats per Jayavarman VII, però no van realitzar cap nova construcció. La introducció progressiva del budisme Hinayana, amb un estil de vida més senzill tant dels fidels com dels sacerdots, i el creixement ràpid i poderós del regne Thai, els laosians del nord i els Cham a l’est, va creant un estat de pànic i un clima prebèl·lic que mina els fonaments de l’imperi. Els Thai envaeixen Angkor el 1369 i altre cop el 1389, encara que és el setge final del 1431, que va durar 7 mesos, que va finalitzar amb la caiguda, saqueig i abandonament definitiu d’Angkor, que va quedar a mercè de la jungla.

No va ser fins el 1859 que Henri Mouhot, un naturalista francès, va arribar a Angkor i la va redescobrir per als impressionats ulls occidentals.


ELS TEMPLES PRINCIPALS

Angkor Wat

Sense dubte, la gran estrella de tot el conjunt, Angkor Wat, la ciutat que és un temple (Angkor= ciutat; wat= temple) és una de les edificacions religioses més grans de tot el món. És el més ben conservat i està envoltat per un fossat amb aigua, que deixa pas a una impressionant entrada principal per un llarg pont. Dedicat en el seu origen a l’adoració a Vishnu, hi ha a l’interior algunes petites pagodes per a les ofrenes a Buda.

Cal perdre-s’hi per les nombroses sales, passadissos, patis interiors i galeries, i buscar-hi els nombrosos baix-relleus que ens expliquen les escenes de la vida quotidiana i religioses, i les gestes dels emperadors. També val la pena grimpar fins a dalt de tot per tal de tenir una bona vista i un lloc relaxat per gaudir de les noves sensacions i passejar pels jardins exteriors, solitaris i amb l’encant de pabellons i biblioteques de l’època.

Angkor Thom

La gran capital, és un conjunt enorme de diversos temples, estanys i terrasses, en un entorn molt agradable. S’hi accedeix per una de les 4 portes iguals de la muralla exterior, en els 4 punts cardinals, que estan precedides pels ponts monumentals formats per una gran naga (serp) que és agafada per déus i asuras (dimonis).

Els temples principals són: Bayon, un temple magnífic en el que destaquen les cúpules guarnides amb les 200 cares impressionants que somriuen des de tots els racons. Baphuon, un edifici monumental, actualment tancat a l’accés del públic per obres de restauració. Pimeanakas és una petita piràmide que val la pena escalar per la cara del darrera, per tal de tenir una bona vista dels boscos de l’entorn. Tep Pranam és una de les poques pagodes oficials de tot el complexe, amb una impressionant imatge de Buda arrecerada sota una teulada d’estil cambotjà. Preah Paillay és un temple petit, inundat pels arbres del bosc que l’envolta, en un estat de conservació deficient. La terrassa del Rei Leprós destaca pels relleus de figures humanes que es poden veure al mur inferior, mentre que la terrassa dels elefants, molt més gran, mostra escenes d’expedicions i batalles a lloms d’elefants en el seu mur, algunes d’elles molt ben conservades, així com caps d’elefant que transformen les seves trompes en originals columnates. Aquesta terrassa és una de les entrades principals als jardins que separen Bayon, Baphuon, Pimeanakas, etc.

Ta Prohm

És un dels temples-monestir més decadents. El llarg camí d’entrada ja ens dóna una idea del poder de la selva que, literalment, ha fagocitat les diferents galeries, porxos i patis, creant una atmòsfera d’irrealitat realment impactant.

Ta Som

És un petit temple una mica allunyat de la resta, cosa que fa que la visita sigui una agradable exploració sense destorbs. Està envoltat d’una muralla amb dues portes a est i oest, amb gopuras adornats amb quatre cares, el somriure d’alguna de les quals especialment bonic. L’edifici principal està també envaït pels arbres que ens obliguen a grimpar-hi per poder entrar al pati interior.

Phnom Bakeng

És un gran temple piramidal esglaonat, d’una altura important, amb una base quadrangular i 5 cúpules principals al nivell superior. De la resta de les cúpules petites, la majoria s’han col·lapsat. És una rèplica del Mont Meru, i els set nivells representen els set cels d’Indra a la mitologia hindú. Cal pujar al capvespre, per veure-hi la posta de sol sobre Angkor Wat.

Preah Kahn

La desolació de Preah Kahn es fa més espectacular tenint en compte que és un dels temples més extensos, si bé no té l’alçada d’altres. La sensació de desolació és extrema si ens asseiem en un dels múltiples racons per gaudir de la decadència. Algunes de les galeries interiors estan tancades pel perill d’esfondrament que encara ara pateixen.

Tot i que es tracta d’un temple budista, la ciutat de l’espasa sagrada té algunes edificacions dedicades a Vishnu i Shiva, i moltes dels milers de figures de Buda van ser desfetes a favor d’imatges del panteó hinduista. Nagas i garudas (l’ocell sagrat que transporta Vishnu) són els mítics guardiants sagrats del temple. És de destacar el Hall dels apsares (dansaires), en el qual es troben magnífics relleus que representen les ballarines que entretenien el rei en la seva entrada al complexe en processó, precedit de l’espasa sagrada.

Neak Pean

Aquest petit temple es troba en una illa artificial al mig del Baray de Jayatataka, simbolitzant el lotus sobre les aigües del sagrat llac Anavatapta, situat al cim dels Himàlaies, i és un dels dissenys més únics i més bonics de l’arquitectura Khmer. Cal destacar en la seva base circular l’escultura de dues serps enroscades i d’un gran cavall amb genets que grimpen als seus costats. La cúpula principal conté algunes escenes de la vida de Buda.

Barays

Són enormes embassaments d’aigua, que en el seu dia servien de reserves d’aigua, piscina per a banys rituals i fins i tot per a la cria de peixos. Actualment, només el Baray Occidental conserva aigua durant tot l’any, mentre que l’Oriental només s’omple en èpoques de pluja. Ambdós tenen al seu centre uns petits temples anomenats Mebon. En tot el complexe d’Angkor trobarem molts altres Barays de menor extensió que complien la mateixa funció per tota la ciutat.


RECOMANACIONS IMPORTANTS

- Portar roba còmoda i ampla. Fa molta calor i la humitat crea una forta sensació de xafogor.
- No oblidar una gorra o barret i un impermeable.
- Portar aigua. Com el calor fa suar molt, cal recuperar líquids. Com a alternativa, a l’entrada de tots els temples hi ha moltes paradetes de begudes i souvenirs, però el preu pot ser abusiu.
- És imprescindible un bon calçat, preferiblement sandàlies de trekking. S’ha de caminar força i per sobre les pedres caigudes, molt relliscoses.
- Preveure suficient material fotogràfic: targetes, rodets, bateries... Les meravelles dels temples ofereixen molts angles diferents per als aficionats a la fotografia. Els pocs rodets que es poden trobar a les paradetes són caríssims i en un estat de conservació dubtós.
- S’ha de procurar no coincidir amb grups grans de turistes: els seus comentaris solen trencar l’encant del silenci decadent de les ruïnes.
- Si es vol comprar alguna cosa, cal regatejar molt durament. És un esport divertit, però de vegades esgotador.
- S’hi poden trobar moltes guies i llibres sobre Angkor, principalment en anglès. La majoria, però, són còpies pirata a preus inversemblants (p.ex. Guia Lonely Planet de Cambotja ~ 1 o 2 $).
- Cal portar fotos de carnet. Tant poden servir per al visat d’entrada a Cambotja com per a l’entrada a Angkor.
- Horari d’obertura: de 5.30 a 18.30 hores.
- Temps necessari per a la visita:
· Visita normal: 2 dies
· Per a molt interessats: de 3 a 5 dies
· Exhaustiva: 1 setmana
- És importantíssim NO TENIR PRESSA. Cal gaudir de l’entorn amb tranquil·litat, per deixar-se impregnar de l’esperit de la selva i del perdut imperi Khmer.