A la costa peruana es troba un dels principals enigmes de la humanitat. Unes línies solquen el terreny àrid de la pampa costanera del Perú, un indret extremadament àrid on amb prou feines hi plou una mitjana de mitja hora cada any.

Els Nasca (Nasqa o Nazca) van ser una de les antigues cultures precolombines que van viure en aquell indret des del 900 aC, fins el segle VI dC, en què van ser absorbides pel Gran Imperi Wari, molt abans de l'aparició dels Inques. Era una cultura bàsicament militar, com la majoria de les de l'època, però també tenien una interessant indústria de ceràmica, tèxtil i del metall.

Per què els Nasca van dibuixar a la planura línies geomètriques i figures que només poden ser observades des de dalt? Això encara no ho sap ningú, després de més de mig segle d'estudis matemàtics, astronòmics i arqueològics, tot i que les teories van des dels calendaris agrícoles, ritus religiosos, funcionalitats astronòmiques o fins i tot qüestions místiques i extraterrestres. Les primeres referències científiques daten de 1927, però va ser la matemàtica Maria Reiche qui, des de 1946, es va dedicar a estudiar-les, descriure-les i intentar desxifrar-les. Encara al 2006, amb noves tècniques de recerca per satèl·lit, científics japonesos van trobar noves figures als turons dels voltants de Nasca.

Les línies de Nasca ocupen una extensió de més de 500 km² a les Pampes San José, de Junama i de Socos, a prop de la ciutat de Nasca. Cadascuna té una amplada d'entre 40 cm. i més d'un metre, i una llargada, en ocasions, de centenars de metres. Algunes semblen simples pistes o paral·lelograms marcats sobre el terreny, però d'altres dibuixen a la perfecció diverses figures antropomòrfiques, animals o arbres. Són els anomenats GEOGLIFS. N'hi ha més de 30 importants, i només poden ser observats des de l'aire.

La tècnica de construcció era senzilla: la capa de terra superficial és d'un color grana fosc, però tan sols enretirant uns pocs centímetres (mai més de 30) de sorra i pedres apareix la capa inferior, d'un color beige més clar. Encara es veuen al lloc els amuntegaments de pedra i sorra fets als costats de les línies. El disseny, però, era força més complicat, i requeria certs coneixements de geometria. A partir de models a petita escala, aquests es traslladaven al terreny, marcant-lo amb estaques i cordills que permetien no patir distorsions.

Els dibuixos han arribat fins a l'actualitat gràcies a l'extrema aridesa de la zona, ja que si hagués patit un règim de pluges mínimament normal, les línies haurien desaparegut en el decurs dels segles transcorreguts. Aquesta era una circumstància coneguda pels Nasca.

Si fem un vol en avioneta o globus per sobre de la pampa, podrem veure les figures més importants: el colibrí, el còndor, el mico, les mans, l'aranya, la balena, l'astronauta, el gos, etc. La UNESCO les va catalogar Patrimoni de la Humanitat al 1994.