Istambul és una d’aquelles ciutats úniques al món. Geogràficament, es troba a cavall de dos continents (Europa i Àsia), establint-ne un pont cultural i polític.

L'emperador romà Constantí va fundar la ciutat a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci i la va anomenar Constantinoble. Arran de la partició de l'Imperi Romà, va ser la capital de l'Imperi Bizantí. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va esdevenir la capital de l'Imperi Otomà. Abans de la conquesta els turcs l'anomenaven Istambul, però oficialment usaven el nom àrab de Qusţanţaniyyeh (قسطنطنيه), en el sentit de "Ciutat de Constantí". Només fou a partir del 28 de març de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istambul de forma oficial.

Istambul és la ciutat més gran de Turquia, i sens dubte la més important culturalment i econòmicament. Situada a la Tràcia oriental, una península a l’extrem oriental d’Europa, entre el Mar Negre i el Mar de Màrmara, a l’entrada de l'estret del Bòsfor, fa de pont entre Europa i Àsia. És el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc). Tot i que la capital de Turquia és Ankara, la seva població de prop de 15 milions fa que sigui considerada una de les ciutats més grans d'Europa.

És una ciutat relativament segura. Per desplaçar-s’hi hi ha moltes opcions, encara que la principal segueix essent el taxi, econòmic, ràpid i eficaç. La major part dels monuments es troben a la part vella de la ciutat, envoltada de les antigues muralles romanes i otomanes. No obstant, també cal visitar la part moderna on s’hi poden trobar tots els serveis propis d’una moderna metròpoli i la part asiàtica, residencial.

La gastronomia és un dels principals atractius del país, condimentada amb aromàtiques espècies i elaborades formes de presentar les carns i els peixos.

Santa Sofia (Ayasofia)

Santa Sofia encarna la pròpia història de la ciutat. Basílica reconstruïda en diverses ocasions, va ser posteriorment reconvertida en mesquita, i finalment dessacralitzada per esdevenir un museu. No us perdeu els frescos del primer pis.

Palau de Topkapi

Era el principal palau del Soldà d’Istambul, la principal autoritat reial i religiosa de l’Imperi Otomà. En ell s’hi troben els diversos pavellons de la família reial, de la seva cort i de la guarnició que en garantia la seguretat. La seva posició elevada sobre l’entrada del Bòsfor li atorgava una situació privilegiada com a seguretat davant un atac forani, però un cop superada aquesta circumstància, va ser abandonat en favor del Palau de Dolmabahçe.

És de destacar, per la seva impactant història, l’ala destinada als harems de les esposes del Soldà.

Mesquita Blava (Sultanahmet Camiï)

Externament, la Mesquita del Soldà Ahmed és la mesquita més espectacular i bonica de la ciutat, i l’única que té 6 minarets, cosa que demostra la seva gran importància religiosa després de la de La Meca. L’interior està recobert de rajoles de color blavós, el que li dóna el seu sobrenom.

Palau de Dolmabahçe

Residència oficial del Soldà des del 1856, quan van canviar les estances medievals de Topkapi per l’opulència decadent d’aquest palau enorme i suntuós.

Té 285 habitacions, 43 salons, la làmpara d’aranya de cristall de Bohèmia més gran del món (4 tones), i una façana al Bòsfor de mig kilòmetre de llargada.

Aquí va morir el 1938, durant una visita, Mustaphà Kemal Attaturk, pare de la República.

Mesquita de Solimà (Suleymaniye)

Aquesta gran mesquita dedicada a Solimà (Suleyman) el Magnífic, fou construïda entre el 1550 i el 1557, i és un dels millors exponents de l’arquitectura religiosa otomana.

Forma part d’un enorme complexe amb madrassa, caserna, caravanserai, hospital, etc. En destaquen les mitges cúpules que sustenten la principal, la bellíssima cal·ligrafia interior, el fantàstic “mihrab” (púlpit de l’imam) de marbre i, sobretot, l’elegància de les seves harmonioses proporcions.

Gran Basar i Basar de les Espècies

En certs moments, un pot pensar que Turquia, i molt especialment Istambul, és la capital de les compres de tot tipus d’objectes, des de joies i cuir fins a estores, roba o els articles de decoració més curiosos. Això ho sentirem especialment a l’enorme Gran Basar i els seus milers de botigues, on haurem de practicar a fons l’art del regateig.

El Basar de les Espècies, però, és més tranquil i ofereix aquells productes que confereixen a la meravellosa gastronomia turca els seus sabors tan especials.

Hamam (Bany Turc)

L’experiència d’un bany turc és molt recomanable per refer-se de la duresa de les visites i el regateig.

Us trobareu sumits en una atmosfera medieval amb forts contrastos de temperatura de l’aigua i d’humitat i un massatge impressionant que us deixarà com nous. Accessible a homes i dones, encara que separadament.

Si és la vostra primera experiència a un hamam us recomanem el Çemberlitaş Hamamı, un dels més antics (1584) i reputats de la ciutat.

Altres atractius importants

Cisterna de Justinià (Yerebatan): és un enorme dipòsit que recollia l’aigua de pluja des del temps dels romans. Té una columnata magnífica, ricament decorada. Molt a prop de Santa Sofia.

Hipòdrom bizantí i Obelisc: a prop de l’esplanada de Sultanahmed, un obelisc egipci procedent de Karnak presideix les runes de l’antic hipòdrom romà.

Plaça Taksim i Torre Galata: a la part moderna de la ciutat, cal recórrer l’Istiklal Caddesi, un carrer comercial de 2 km amb les botigues més modernes, i baixar al barri de Galata, on hi trobarem la torre medieval que duu el seu nom, i que actualment és un mirador i restaurant.

Per assaborir un bon sopar, cal visitar la zona d’Ortakoy, una de les zones més antigues a tocar del mar, on hi ha infinits restaurants de peix i marisc.

El Bòsfor i Çamlica: si es disposa de temps, és recomanable fer una excursió en vaixell pel Bòsfor fins al Mar Negre, així com desplaçar-se a la part oriental de la ciutat i pujar al turó de Çamlica per gaudir de les millors vistes del Bòsfor i d’un te turc deliciós en uns cafès típics del país a l’aire lliure.