Visitar Dubai és realment un espectacle aclaparador per al viatger, que sovint té seriosos dubtes de si el que veu és real.

Dubai és un dels set emirats que conformen els Emirats Àrabs Units, i certament, el més important dels set pel que fa al desenvolupament econòmic que s’hi està visquent. Aquest petit Estat es troba a la Península Aràbiga, a la banda del Golf Pèrsic. Fins a finals de la dècada dels 70, els Emirats eren uns territoris pobres, amb un desenvolupament molt escàs. El seu principal recurs econòmic era el comerç mitjançant els seus vaixells de fusta tradicionals (els dhows) amb països propers, com ara l’Iran o Paquistan, la pesca o la recol·lecció de perles. La major part de la població eren tribus nòmades que travessaven el desert en grans caravanes de dromedaris. Però va arribar el petroli...

De la nit al dia, una enorme prosperitat va arribar per als dubaitís, tal com va passar a Qatar o Bahrein. La intel·ligent gestió dels recursos que van planificar els xeijs dels emirats, assessorats pel més granat de l’economia i les finances internacionals, van portar a projectes d’una dimensió descomunal per tal de convertir una petita ciutat com Dubai en el centre financer, de lleure i econòmic de tot el Mig Orient.

I això és precisament el que s’està gestant a Dubai. La construcció de grans infrastructures, edificis impossibles, luxe fora mida, tota mensa de possibilitats per al comerç i el lleure, en un entorn absolutament desèrtic, et deixa bocabadat quan el perceps en tota la seva dimensió.

L’enorme desenvolupament ha atret tota mena de foranis per intentar fer-hi fortuna. En aquest canvi demogràfic, actualment només un 20% de la població són locals, dubaitís originaris, mentre que el restant 80%, els foreigners, es distribueix entre el nombrós contingent indo-paquistanès, que conjuntament amb els xinesos conformen el gruix dels treballadors de la construcció i dels serveis, els tècnics occidentals i els inversors de tots els racons del món.

Als locals se’ls pot reconèixer fàcilment per la seva indumentària: els homes porten el thobe, una mena de xil·laba llarga des del coll fins als peus, de color blanc immaculat, de cotó de gran qualitat o bé de seda, de vegades amb brodats discrets. El cap el porten cobert amb el guthra, un mocador de quadres vermells i blancs com a vestimenta informal, o tot blanc si es vol guarnir per a una ocasió formal. Pel que fa a les dones, pràcticament totes porten l’abaya, una única peça de roba negra també d’alta qualitat que les cobreix de cap a peus. Les dones més tradicionals fins i tot es cobreixen la cara i les mans, lluny de les mirades furtives, però habitualment porten els ulls al descobert. Sovint, només se les podria distingir pels complements que els agrada exhibir sense problema: bosses, anells, polseres... Els estrangers, en canvi, poden vestir sense cap problema al seu propi estil, ja que l’orientació islamista del país no imposa cap mena d’obligació en aquest sentit, sinó que permet molta més llibertat en un intent d’adaptació a la modernitat que no dissuadeixi ningú de sentir-s’hi a gust.

Hi ha al país una sèrie de construccions emblemàtiques que donen una idea de la grandiositat dels projectes que s’hi estan aixecant. El més conegut és l’Hotel Burj Al Arab, famós per la seva forma de vela, que es vanta de ser l’únic hotel de 7 estrelles del món i que ha esdevingut un icona de la ciutat pel seu luxe absolut. Però, al costat d’altres macroprojectes, actualment queda com poc més que una imatge bonica al mig del mar. Les “palmeres” que s’estan construint a la costa de Dubai són un dels projectes més impressionants de la enginyeria mundial. Es tracta d’illes construïdes artificialment amb forma de palmera, però grans com tota una ciutat, en les fulles de les quals s’hi troben centenars de cases unifamiliars amb el seva particular trosset de platja, i grans avingudes amb gratacels que conformen el “tronc” de la palmera, tot això envoltat d’un cinturó ple de serveis de lleure i comercials. Ja n’hi ha una d’acabada, The Palm Jumeirah, mentre que The Palm Jebel Ali i The Palm Deirah estan en construcció. Si algú se’n vol fer una idea, es pot visualitzar la zona pels imatges de satèlit mitjançant el Google Earth.

Al mig d’aquesta bogeria, el projecte “The World” (El Món) ja és una realitat. També mitjançant la tècnica de creació d’illes artificials amb sorra del fons marí, un conglomerat de petites porcions de terreny, aptes per a construir-hi una o dues mansions amb el seu port particular, conformen un increïble mapamundi, només apte per a les més grans fortunes mundials. Segons els projectes que es comenten, aquest “Món” es veurà en un futur envoltat de “L’Univers”, una sèrie d’illes molt més grans en forma de Sol, Lluna, tot el Sistema Solar, la Via Làctia i diverses estrelles i Galàxies.

Per acabar-ho d’adobar, l’extrem sud de la costa de Dubai es veurà apliat amb The Waterfront, un enorme front marí en forma de Mitja Lluna que proporcionarà 78 km nous de façana litoral, el doble que tota la ciutat de Hong Kong.

No obstant, a tot el que és l’interior de la ciutat, i que ha deixat arraconat el nucli antic que s’estén al voltant del Creek (una mena de llengua de mar que, com un port natural, penetra cap a l’interior i separa els barris de Deirah i Bur Dubai), hi trobem altres enormes prodigis de l’arquitectura i l’enginyeria. Barris sencers entre canals aquàtics emulant una improbable Venècia, la Marina, Dubai Land (que serà tres cops més gran que Orlando, tot farcit de parcs temàtics), ciutats de les noves tecnologies o de l’esport, nombrosos parcs aquètics i camps de golf, grans avingudes-autopista de 12 carrils i, sobretot, enormes barris de gratacels singulars, que rivalitzen entre ells en formes impossibles i alçades impressionants. D’entre tots destaca, evidentment, el Burj Dubai, una increïble agulla de 818 metres d’alçada i 160 pisos que deixa tots els altres gratacels del món molt lluny en el rànking, ja que gairebé duplica l’alçada dels més alts. S’inaugurarà oficialment el mes de setembre.

No obstant, hi ha una tradició que, tot i actualitzant-la, perdura a Dubai. Així com tradicionalment el comerç urbà s’estructurava en els socs (soucks) gremials, actualment els dubaitians fan vida als Malls, uns imponents centres comercials on s’hi troben les botigues més exclusives, tota mena de restaurants, bars, lounges, hipermercats, llocs de reunions socials i fins i tot petites sales d’oració, parcs infantils, alguns dels aquaris més grans del món, etc. Un lloc perfecte per a trobar-se, fer shopping, fer negocis, relacionar-se i esbargir-se. Fins i tot hi podem trobar una enorme pista d’esquí, amb temperatures sota-zero!

Tot aquest desenvolupament, que sense por d’equivocar-nos podríem dir que és la transformació urbanística més important de la història recent de la humanitat, ha comportat alguns aventatges socials indiscutibles per als naturals del país, que gaudeixen d’uns sistemes de protecció social i de subvencions del govern que no tenen comparació en cap altre lloc. Això no s’estén, obviament, als foreigners, que es troben en un món ultraliberal.

Tots aquests projectes es troben actualment en ple desenvolupament, i alguns veuran el seu esplendor en els propers 5 anys. Per tant, si sentiu a dir que un terç de les grues de construcció del món es troben actualment a Dubai, creieu-vos-ho. Allà tot és possible.