El desert del Danakil, Etiòpia (per Jordi Ribas)

Etiòpia és un país situat al Corn d’Àfrica amb una gran quantitat d’atractius pel turista, fruit de la seva situació natural privilegiada (Vall del Rift, altiplà abissini, etcètera), la seva apassionant història (castells de Gondar, esglésies del Tigray, Lalibela, Axum, etcètera) i nombrosos grups ètnics que mantenen viva les tradicions i la forma de viure dels seus avantpassats. Però un dels seus secrets més sorprenents es troba situat al “Triangle àfar”, zona desèrtica que engloba el nord-est d’Etiòpia fins a la costa eritrea del Mar Roig i Djibouti. Fins fa pocs anys, era una zona pràcticament vetada al turisme, però avui en dia és possible descobrir els seus tresors a través de sortides organitzades.

Etiòpia és un país situat al Corn d’Àfrica amb una gran quantitat d’atractius pel turista, fruit de la seva situació natural privilegiada (Vall del Rift, altiplà abissini, etcètera), la seva apassionant història (castells de Gondar, esglésies del Tigray, Lalibela, Axum, etcètera) i nombrosos grups ètnics que mantenen viva les tradicions i la forma de viure dels seus avantpassats.

Però un dels seus secrets més sorprenents es troba situat al “Triangle àfar”, zona desèrtica que engloba el nord-est d’Etiòpia fins a la costa eritrea del Mar Roig i Djibouti. Fins fa pocs anys, era una zona pràcticament vetada al turisme, però avui en dia és possible descobrir els seus tresors a través de sortides organitzades:

 

Depressió del Danakil

Les plaques tectòniques africana i aràbiga s’estan separant, formant la Gran Vall del Rift i creant zones de gran activitat tectònica com es veu al Danakil, amb una gran quantitat de guèisers, llacs àcids i volcans que evidencien en un futur llunyà la separació de bona part de l’Àfrica oriental de la resta del continent, formant una nova gran illa i l’entrada del mar pel que avui en dia és la Depressió del Danakil. El punt més baix d’Àfrica el trobem aquí, i les temperatures són de les més elevades del planeta (s’arriba fins als 50ºC).

 

El lloc on es va trobar la Lucy

El desert del Danakil és el lloc on s’han trobat les restes d’homínids més antigues, com la famosa “Lucy” i la nena “Selam”, de l’espècie Australopithecus Afarensis, per tant estem parlant probablement del lloc original dels primers humans.

 

Dallol

El Dallol és un paisatge que sembla d’un altre planeta, amb llacs àcids que formen minerals de colors groguencs, vermellosos i verdosos amb tonalitats blanques, formes minerals amb forma de paraigua, un paisatge marcià que no es pot descriure amb paraules.

 

Volcà Erta Ale

Una de les joies del Danakil, aquest volcà actiu té la base per sota del nivell del mar i un llac de lava espectacular que ens ofereix vistes úniques del magma. Es fa una caminada nocturna des d’un campament pròxim al volcà per evitar les altes temperatures i passem la nit al campament de dalt al volcà, on estarem a tocar del cràter que ens oferirà una experiència única, on sentirem la força de la naturalesa i veurem com la lava s’aixeca metres i il·lumina la que serà sense cap mena de dubte una nit màgica que no oblidarem mai.

Recomanable portar una mascareta o mocador, i un frontal o llanterna per la caminada nocturna.

 

Llacs salats

La depressió del Danakil té grans salines que arriben més enllà de la vista, amb llacs salats com l’Afrera i el Karum (conegut com a Assal a Etiòpia, no confondre amb el llac Assal de Djibouti), on des de temps immemorials s’explota la sal, conegut aquí com a “or blanc” o amole. Ens podem banyar a les aigües salades per refrescar-nos de l’intens calor i veure com els treballadors extreuen la sal manualment, una feina dura que realitzen en ple sol. Veurem també caravanes de camells provinents de les terres altes per emportar-se l’”amole”, una ruta comercial que es remunta fins els temps antics del Regne d’Axum i que es continua fent de la forma tradicional.

 

Els àfars

Els habitants autòctons de la zona són els àfar (anomenats també danakils), coneguts per la seva gran resistència en un territori tan hostil, vivint de forma nòmada i de la ramaderia, siguent experts en aprofitar els escassos recursos naturals de què disposen.  La seva fama de guerrers temuts han allunyat forasters d’aquestes terres durant segles, però avui dia accepten els turistes sempre i quan aquests actuïn de forma respectuosa i segueixin les normes locals, per això és tan important no visitar aquesta zona sense una planificació i fer-ho de forma organitzada. A la hora de voler fer fotografies als àfars, demanar sempre abans el seu permís, si ens ho deneguen no s’ha d’insistir. D’aquesta forma segur que gaudirem de la seva hospitalitat i simpatia, i tindrem una estada única en un territori excepcional.