6 llocs del món que semblen d'un altre planeta

Mai has pensat en viatjar fora del planeta? Doncs bones notícies, no cal que marxis de la Terra per a viure una experiència fora d’aquest món!

 

Hi ha llocs de la Terra que desafien tota lògica. Paisatges de colors impossibles, deserts que semblen de Mart, boscos de pedra i ecosistemes trets d’una pel·lícula de ciència-ficció.

No cal viatjar amb coet per l’espai per a sentir-se en un altre planeta; el nostre propi món amaga racons tan únics i sorprenents que et deixaran sense alè.

 

Fes un recorregut per alguns dels llocs més fascinants de la Terra amb nosaltres!

 

 

1. Parc Forestal Nacional de Zhangjiajie, Xina

Zhangjijajie

Zhangjiajie es troba al nord-oest de la província de Hunan, Xina. L’any 1982 va rebre el títol del primer parc nacional de la Xina de caràcter forestal. El parc forestal és part d’una zona de 397,5 quilòmetres quadrats anomenada escènica de Wulingyuan.

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, aquest parc és famós per les seves més de 3.000 agulles de pedra que s’eleven verticalment entre boscos, boires i profunds barrancs. Algunes d’aquestes columnes rocoses arriben a superar els 200 metres d’altitud.

Aquest increïble paratge va inspirar els paisatges flotants de Pandora a la pel·lícula Avatar, fins al punt que una de les formacions més famoses del parc va ser rebatejada com a “Avatar Hallelujah Mountain”. 

El parc compta amb diverses atraccions: l’ascensor de Bailong, construït sobre un penya-segat; el pont de vidre de Zhangjiajie, suspès a gran altura sobre un profund canó; les passarel·les penjades als penya-segats; els nombrosos miradors…

Zhangjiajie és una experiència difícil d’oblidar!



2. Lençóis Maranhenses, Brasil

Lençois Maranhenses

A primera vista, semblen un immens desert de dunes blanques que s’estén fins a l’horitzó. El que fa d’aquest lloc un dels paisatges més sorprenents de món és que, entre aquestes dunes hi ha centenars de llacunes. 

El Parc Nacional dels Lençóis Maranhenses és una reserva natural brasilera situada a la regió nord-est de l’estat de Maranhão. Té una àrea de 156.584 hectàrees de dunes lliures i llacunes interdunars d’aigua dolça.  El parc està en un bioma costaner marí i és un exponent de diversos ecosistemes: manglar, restinga i duna. 

El millor moment per visitar-los és entre juny i setembre, quan les llacunes estan plenes després de les pluges i ofereixen la seva imatge més espectacular. Durant aquests mesos, els visitants s’hi poden banyar.



3. Fly Geyser de Nevada, Estats Units

Fly Geyser

Al mig del desert de Nevada, Estats Units, s’aixeca una de les formacions més estranyes i sorprenents del món: el Fly Geyser. Té uns colors vius, formes irregulars i dolls d’aigua que emergeixen constantment de la roca, conjunt de coses que fan que sembli una escena d’un planeta llunyà.

Aquesta formació no és completament natural. Es va crear com a causa d’un accident durant unes perforacions realitzades a principis del segle XX per buscar fonts d’aigua i energia geotèrmica. Amb el pas del temps, els minerals dissolts i l’aigua calenta van anar acumulant-se al voltant de la sortida, creant una estructura cada vegada més gran.

Els seus colors vermells, taronges, verds i grocs de la superfície del guèiser es deuen a la presència d’algues termòfiles, microorganismes que prosperen en aigües calentes i riques en minerals. Aquests colors donen un aspecte extraterrestre, una estructura sorgida d’un altre món.



4. Salar d’Uyuni, Bolívia

Salar de Uyuni

Aquest és el desert de sal més gran del món, amb uns 10.582 km² de superfície. Es troba a 3.650 m d’altitud, al departament de Potosí, a Bolívia. Històricament, aquest desert ha sigut el mitjà de vida de la gent d’Uyuni, fins que recentment el turisme l’hi ha pres el relleu. 

Fa 40.000 anys, el salar d’Uyuni estava cobert pel llac Ballivián i fa milions d’anys va ser el fons d’un oceà. El salar de Coipasa i els llacs Poopó i Uru Uru també són restes d’aquest gran llac prehistòric.

A més de la seva bellesa paisatgística, el salar amaga una de les reserves de liti més importants del món, un mineral clau per la fabricació de bateries i elements tecnològics. 

De desembre a abril, a la temporada de pluges, una fina capa d’aigua cobreix la superfície del salar creant un efecte mirall impressionant que reflecteix el cel. De maig a novembre és temporada seca, la qual permet veure patrons hexagonals únics creats per la cristal·lització de la sal.



5. Coves Waitomo Glowworm, Nova Zelanda

Waitomo Glowworm Caves

Amagades sota els verds paisatges de l’illa Nord de Nova Zelanda, les coves de Waitomo són un dels espais naturals més màgics del món. Els milers de petits punts de llum blavosa que il·luminen la foscor absoluta creen un univers subterrani. 

Al voltant de 300 coves de pedra calcària han sigut creades a causa de l’activitat geològica volcànica de la regió durant els darrers 30 milions d’anys. La pedra calcària està composta de coralls fossilitzats, petxines, esquelets de peixos i altres petits organismes marins. El que més crida l’atenció d’aquest atractiu turístic són les nombroses cuquesde llum, que fan d’aquest espai un lloc únic.

La manera més popular de visitar les coves és a bord d’una barqueta que navega per un riu subterrani. El recorregut permet admirar la immensitat de la cova mentre milers que llums cobreixen el sostre i les parets. Es tracta d’un autèntic viatge per una galàxia llunyana.



6. Llac Natron, Tanzània

Lake Natron

El Llac Natron és un llac salat ubicat a la gran Vall del Rift, al nord de Tanzània i fent frontera amb Kènia. Aquest té una superfície aproximada de 600 - 800 km², és un dels indrets més sorprenents d’Àfrica degut a les seves aigües de tonalitats vermelles i roses. 

La proliferació de les algues halòfiles donen a l’aigua aquest color vermellós. A més, a la superfície del llac es poden apreciar formacions d’espirals de carbonat de sodi, les quals sorgeixen de les profunditats de la terra a través dels guèisers quan l’aigua rica en minerals s’evapora. 

Els únics éssers capaços de sobreviure en aquest llac són els peixos Alcolapia alcalica, adaptats a les seves dures condicions, i els flamencs, que s’alimenten de les seves algues filtrant les aigües alcalines amb el bec.